I la joia del desert...

Palmira, ciutat mítica com la seva reina, Zenobia, que es va atrevir a plantar cara a l'imperi romà. Passejar per les runes amb les llums de l'alba o el capvespre és fascinant, però potser té encara més misteri vagar entre les torres de la vall de les tombes... Al final teniu unes mostres de fauna local.

Bosrah

A Bosrah, molt a prop de la frontera amb Jordania, hi ha restes de la ciutat romana. Està construida en basalt, cosa que li dóna un aspecte llòbrec força curiós. El teatre és realment impressionant.

Ma'alula

Ma'alula és un poblet de majoria cristiana on encara es parla l'arameu (diuen, però nosaltres no l'hi vam sentir parlar ni a Cristo ja, ja, ja, quina facècia). L'engorjat que veieu el va fer Déu perquè Santa Tecla s'escapés de la persecució.

Les últimes de Damasc:

El pati interior d'un caravassar:

I unes fotos fetes des del terrat: Les cúpules del Hammam Nur Ad-Din (el més antic de la ciutat)...

... i la coberta d'un carrer:


Un minaret de la mesquita omeya...


... i una imatge insòlita del Suq Hamidiya:

Els barris alts

Res a veure amb els de Barcelona, al contrari, però t'hi pots passejar sense cap problema... si hagués fet una excursió semblant per Rio de Janeiro segurament ara no estaria al cibercafè...
En la foto següent podeu veure les cases enfilant-se per la muntanya... sort que aquí no hi plou gaire.

La ciutat "nova"

Fora de la ciutat vella es poden veure coses com aquestes...



... i com aquestes:


Aquest (el més alt) és en Hafez Al-Assad, l'anterior president i pare de l'actual president. Ell i el seu fill estàn pertot arreu, en les manifestacions més sublims de l'horterisme aplicat al culte a la personalitat.

Heus ací la joia de la ciutat vella...

Aquesta és la plaça que hi ha davant de la mesquita omeya, diuen que la tercera en importància després de les de La Meca i Medina (suposo que la de Córdoba ja la donen per perduda...)

I això és dins de la mesquita...

Algunes fotos...

Aquesta és la vista des de la finestra de l'hotel... no, no han bombardejat encara, és el lamentable estat de conservació de molts edificis antics de Damasc. La ciutat vella no està molt més ben conservada, però té prou encant com perquè valgui la pena passejar sense rumb pels seus carrerons:

Marhaban bikum ia asdiqa'i...

... que vol dir benvinguts tots, amics meus!
Feu un cop d'ull a les fotos que aniré penjant quan en tingui ocasió i no dubteu a fer els comentaris que us passin pel cap!